Les accions de filiació poden consistir en reclamar una determinada filiació no establerta legalment, o bé en impugnar-ne una d' establerta.  En el primer cas, quan es reclami una filiació s'haurà d' impugnar també la contradictòria, ja que no és possible, biológicament, que una mateixa persona tingui dos progenitors del mateix sexe.

En els processos de filiació s' admet tota classe de proves, pero la prova més irrefutable és la biològica, a través de l' estudi comparatiu de l' ADN entre les dues persones respecte de les quals es preten reclamar o impugnar la filiació, ja que aquesta prova presenta una fiabilitat superior al 99%.

El demandat pot negar-se a realitzar la prova biològica, però aquesta negativa permet al tribunal declarar la filiació reclamada, sempre que existeixin altres indicis que corroborin la propabilitat de la concepció.

Pel que fa als terminis, la llei distingeix entre les accions que pretenen establir o reclamar la filiació, que es poden exercir durant tota la vida, de les acciones que pretenen impugnar-la. En aquest segon cas, s' estableix amb caracter general un termini de dos anys, que comença a comptar-se o bé a partir de la data del naixement, o bé de la data de l' assoliment de la majoria d' edat, o bé de la data en què apareixen o es descobreixen les proves en què es fonamenta la impugnació.

La determinació de la filiació no solament té importància en l' ordre moral sino que també comporta importants repercussions jurídiques i patrimonials: determinació dels cognoms, obligacions d' aliments, successions, etc. Per aquest motiu és important no deixar caducar els terminis legals corresponents.