A Catalunya, els arrendaments rústics i les parceries es regulen en la Llei 1/2008, de contractes de conreu. Aquesta denominació inclou els arrendaments rústics, les parceries o qualsevol altre contracte en virtut del qual es cedeixi de forma onerosa un aprofitament agrícola.

Les normes de la llei son imperatives, això és, no es poden excloure per voluntat de les parts, si bé aquestes poden completar les previsions legals mitjançant els pactes que considerin escaients. En tot cas, els contractes de conreu s'han de formalitzar per escrit i comunicar al Registre Administratiu de Contractes de Conreu. Així mateix, si una de les dues parts ho sol·licita, el contracte s'haurà de documentar en escriptura notarial.

Disposa la llei que l' any agrícola s' inicia el dia 1 de novembre d' un any, i finalitza el 31 d' octubre de l' any següent.

Pel que fa a la contraprestació que ha de pagar l' arrendatari per l' aprofitament de la terra, pot consistir en una quantitat de diners, en una part determinada i no alíquota dels fruits, o támbé en la millora de la finca arrendada, com ara efectuar la rompuda de la terra, artigar-la, posar-la en conreu i fer esplanacions, construccions o altres obres anàlogues.

La durada mínima dels arrendaments és de set anys, si bé les parts poden establir una durada superior.Si cap de les comunica a l' altra la seva voluntat de donar-lo per extingit  amb una antel·lació mínima d' un any, es considera prorrogat de cinc anys en cinc anys.

L' arrendatari, per la seva part, pot renunciar al contracte en qualsevol moment, sempre que ho comuniqui amb una antel·lació mínima de sis mesos.

Respecte a les obres i millores, es important destacar que l' acció per a reclamar-les prescriu a l' any des que s' extingeix el contracte i l' arrendatari deixa la finca.

Finalment, cal destacar que el cost de les assegurances que es contractin relatives al conreu de la finca és íntegrament a càrrec del conreador, llevat que les parts pactin expressament el contrari.