Una característica comuna en les societats de capital, a diferència de les societats personalistes,  és la limitació de la responsabilitat patrimonial dels seus socis. Es a dir, el soci mai respon amb el seu propi patrimoni dels deutes de la societat.

Qüestió diferent és la responsabilitat en què poden incòrrer els administradors - socis o no  -, ja que tant la Llei de Societats Anònimes com la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada preveuen diversos supòsits en què l´actuació de l´administrador pot comportar l´exigència d´una responsabilitat civil, en què l´administrador es veu obligat a respondre amb el seu propi patrimoni.

En uns casos, la responsabilitat de l´administrador es deu a una actuació dolosa o negligent, contrària a la llei o als estatuts de la societat.

En altres casos, la responsabilitat és per omissió : ex. no sol.licitar la disolució de la societat quan hi hagi causa legal per a fer-ho, no adaptar els Estatuts a la llei en un plaç determinat, etc.

El cas més flagrant de responsabilitat dels administradors es dóna quan l´empresa fa tancament de portes sense seguir els tràmits legalment establerts ( junta aprovant la disolució, suspensió de pagaments, etc. ) , deixant de satisfer els deutes dels creditors i els salaris dels treballadors.

En aquests casos la societat serà normalment insolvent, però les persones afectades poden exigir responsabilitats a l´administrador, qui haurà de respondre del deute amb el seu propi patrimoni, fins on aquest arribi.

La conducta de l´administrador, en els casos més greus,  pot arribar a ser fins i tot constitutiva de delicte, amb les consegüents responsabilitats penals i civils.