Avui en dia, els tribunals son la via més utilitzada per les persones i les empreses per resoldre els seus conflictes jurídics.

Però aquesta no és l’ única via possible per dirimir un conflicte. En els darrers temps s’ està potenciant el recurs a l’ arbitratge i més especialment a la mediació. A diferència dels tribunals de justícia i dels tribunals arbitrals, en la mediació la solució del conflicte no depèn d’ una tercera persona ( jutge o àrbitre), sinó de les pròpies parts.

Així, la funció del mediador no és oferir solucions a les parts, sinó crear unes condicions òptimes i necessàries per a que aquestes es puguin expressar, i en funció als seus interessos i les seves necessitats trobin la solució mes factible i satisfactòria al seu conflicte. El mediador intentarà recomposar la relació i facilitar el diàleg, partint de la premissa que l’acord al que han arribat les parts lliurement, sempre serà més valorat per elles mateixes, i per tant amb disposició al seu compliment, que una solució imposada per un jutge que només coneix la realitat del problema de manera superficial.

Les relacions de veïnatge i les familiars son camps abonats a la mediació, però molts altres conflictes son candidats idonis per sotmetre’s a aquest mètode de resolució de conflictes: ex. conflictes entre treballadors d’ una empresa, entre metges i pacients, entre alumnes i professors, entre socis d’ una empresa, etc.

El mediador exercirà un paper totalment imparcial en el conflicte i tota la informació que pugui obtenir serà confidencial.

La mediació es un procediment voluntari, de manera que les dues parts han d’ estar d’ acord en començar-lo i també el poden abandonar en qualsevol moment.A  diferència del procediment judicial, la mediació no es un procediment de guanyar -perdre, sinó deguanyar-guanyar, ja que es parteix de la premissa que les dues parts veuen satisfetes les seves necessitats.

Un cop assolit l’ acord, si aquest es porta al notari i s’ eleva a públic, adquireix força de sentència i pot executar-se directament al jutjat.

Article revisat abril 2013

La mediació es un procediment voluntari, de manera que les dues parts han d’ estar d’ acord en començar-lo i també el poden abandonar en qualsevol moment.

A diferència del procediment judicial, la mediació no es un procediment de guanyar -perdre, sinó deguanyar-guanyar, ja que es parteix de la premissa que les dues parts veuen satisfetes les seves necessitats.

Un cop assolit l’ acord, si aquest es porta al notari i s’ eleva a públic, adquireix força de sentència i pot executar-se directament al jutjat 

en un parking de forma continuada durant sis mesos, i es presumeixi que ha estat abandonat, podrà ser retirat del recinte.