Els contractes de conreu, ja siguin arrendaments rústics o parceries, no s’ estenen a les edificacions destinades a habitatge que hi hagi a la finca arrendada, llevat que es tracti d’un contracte de masoveria. En canvi, llevat de pacte en contrari, sí que s’ estenen a les altres construccions, a la maquinària i a les eines existents. També, llevat de pacte en contrari, els contractes de conreu no s’ estenen als altres aprofitaments de la finca no vinculats al conreu, com ara la caça.

Respecte a la realització d’ activitats agroturístiques, el conreador tampoc les pot dur a terme si no hi ha un pacte exprés entre les parts, sempre que l’ activitat projectada sigui compatible amb l’ activitat de conreu.

Per tant, quan es celebra un contracte de conreu, que necessàriament s’ha de plasmar per escrit, serà recomanable indicar exactament quins usos i aprofitaments es cedeixen al conreador i quins altres en resten exclosos. També es convenient especificar, en el seu cas,  qui serà el beneficiari dels ajuts públics que s’ adjudiquin a la finca arrendada.

Tots aquests pactes es poden elevar a escriptura notarial, amb un inventari dels elements i dels drets vinculats a l’ explotació que se cedeixen al conreador.

Igualment, és recomanable aixecar escriptura si s’ha pactat que la totalitat o part de la renda la satisfarà l’ arrendatari o parcer mitjançant una millora de la finca arrendada (  fer esplanacions, construccions, etc. ).